Poesia: bellesa de la llengua

Apartado dedicado a la poesia, no se puede traducir, así que las que se pongan en catalán no las podrán leer los que no entiendan...
I ara, pels que sí que saben, ja que no em deixa penjar fotos al foro ficaré poesies, a veure si per ací agraden, tinc de tots els gustos i ben antigues!
Aquesta s'anomena Llàgrimes de la viudesa, una de les poesies que més m'agraden, de Miquel Anton Martí, que visqué del ? al 1864.
Puix enlloc lo bé trobau,
plorau, ulls meus, plorau.

¿Qui podrà dar-me consol-----------------------------------Ja no abraçaré mai més
en ma desditxada sort?---------------------------------------la delicada cintura
Ai!, inexorable mort,--------------------------------------------que, en lo ple de ma ventura,
com has apagat mon sol!-------------------------------------me féu ditxós en excés.
per què m'has cobert de dol?--------------------------------¿Quin fat volgué que caigués
per què m'has robat la pau?---------------------------------l'arbre de ma trista nau?
Plorau, ulls meus, plorau.-------------------------------------Plorau, ulls meus, plorau.

Aquell bé que tant amava,------------------------------------Entranyes enamorades
aquells ulls que em daven vida------------------------------que nodríeu amb saó
aquella Rosa exquisida----------------------------------------mon rebrot, mon segon jo
que tot mon ser perfumava,----------------------------------contentes i regalades,
al cop de la dalla brava----------------------------------------¿per què, per què més vegades
mústiga i pansida cau.----------------------------------------mon ser no regenerau?
Plorau, ulls meus, plorau.------------------------------------Plorau, ulls meus, plorau.

En què parà mon amor?,-------------------------------------Ai de mon bé i de mon mal!,
¿en què la boca de mel---------------------------------------ai tomba gelada i trista!,
que lo dolç nèctar del cel-------------------------------------tot ho robes de ma vista
destil·lava dins mon cor?-------------------------------------sots eix marbre sepulcral,
Eixut està son licor!--------------------------------------------Ja ditxa buscar no em cal,
Llavis meus, eixuts estau!------------------------------------que dins de tu tota jau.
Plorau, ulls meus, plorau.------------------------------------Plorau, ulls meus, plorau.

Aquell pit agraciat-----------------------------------------------Tot lo món està cobert
que enmig de sa blanca neu--------------------------------de negres ombres per mi:
encenia dins del meu------------------------------------------eclipsat mon serafí,
lo ardor més enamorat,---------------------------------------ma llum per l'espai se perd,
està rugós i morat,---------------------------------------------¿Què fareu en eix desert,
sens humor, sec com un clau!-----------------------------puix enlloc lo bé trobau?
Plorau, ulls meus, plorau.-----------------------------------Plorau, ulls meus, plorau.

Açò ho he hagut de rectificar, espai per guions, puix es veia tot junt.

Ara, fique una nova, dedicada als mallorquins. Suponc que ja la coneixeran i els que no, aquí la tenen. És molt popular: (De Mallorca).

El rei d'Espanya ha sabut-------------------------------------Cara de sol resplendent,
que vós éreu tan garrida;---------------------------------------que t'ho he dit de vegades!
és vengut per prendre mida------------------------------------Te daria més besades
per tancar-vos dins un vidre------------------------------------que un molí no fa rodades
però jo no ho he volgut.------------------------------------------un dia de molt de vent.

Boqueta de cirereta,----------------------------------------------Sa berganta de Llodrà
quina boca teniu vós!---------------------------------------------(no sa gran: sa més petita),
Vós teniu una boqueta-------------------------------------------tancada dins una ermita
com un realet de dos---------------------------------------------i jo que fos s'ermità!

Estimada, flors són flors----------------------------------------Oh mar blanca, que ets de trista!
i no són de taperera;----------------------------------------------En mirar-te ploraré.
no hi ha flor més vertadera--------------------------------------Tu te'n dugueres mon bé
que, garrida, lo teu cos------------------------------------------de davant sa meua vista.

Sa meua amor i sa teua-----------------------------------------No t'enamores joveneta,
dins una vellana està.--------------------------------------------del canari volador
Ai, qui la migpartiria!----------------------------------------------que se'n va de branca en branca
Ai, qui la migpartirà!-----------------------------------------------festejant la flor millor.

-----------------------------La llum dotze vegades
-----------------------------se sol girar en un any;
-----------------------------jo, perquè ella no em guany,
-----------------------------tenc catorze enamorades.

Veig que a cap li interesa així que deixe d'escriure més poesies.

Claro que puedes poner más poesías, pero es que justamente esta cuesta hasta leerla

Creo que te voy a poner el logro de Ripping el Poesías

Saludos

Bé, com veig que com a mínim Posa sí que les llisc continue citant alguna més. La que poso ara és llargueta, d'en Pere March, que visqué des del 1338 aprox. fins 1413. S'anomena "Al punt que hom naix comença a morir".

Al punt que hom naix comença a morir,
e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,
que un pauc moment no cessa de fer via,
ne per menjar ne jàser ne dormir;
tro per edat mor e descreix a massa
tant que aisí vai al terme ordenat,
ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
mas pus avant del terme null hom passa.

Trop és cert fait que no podem gaudir
a la greu mort, e que no hi val metgia,
força ne geny, rictat ne senyoria,
e trop incert lo jorn que deu venir,
com, quant, ne on, que tot arnés traspassa;
e no hi té prou castell, mur ne fossat,
e tan lleu pren lo nici co'l senat,
car tots som uns e forjats d'una massa.

Bé sabem tots que hic havem a eixir
o tard o breu, e que no hi val mestria;
breu és, tot cert, qui pensar ho sabria,
mas lo foll hom no se'n dóna cossir,
que, remirant sa carn bella e grassa,
e el front polit e lo cos ben tallat,
ha tot lo cor e lo sen aplicat
als afaits del món, que per null temps no es lassa.

Si bé volem un petit sovenir
com som tots faits d'àvol marxanteria,
e el sútzeu lloc on la maire ens tenia,
e la viltat de què ens hac a noirir,
e, naixent nós, roman la maire lassa,
e nós, plorant de fort anxietat,
entram al món ple de gran falsedat,
que adés alciu e adés nos abraça.

O vell poirit! ¿e què poràs tu dir,
qui et veus nafrat tot jorn de malaltia?
Misatge cert és que la Mort t'envia,
e tu no el vols entendre ne ausir:
mas, com a porc qui jats dins en la bassa
de fanc pudent, tu et bolques en pecat,
disent, tractant, fassent molt mal barat,
ab lo cor fals e la mà trop escassa.

De cor pregon deuríets advertir
en l'estat d'hom qui tot jorns se canvia,
que el ric és baix, e el baix pren manantia
e el fort és flac, e el flac sap enfortir,
e el jove sa, dolor breument l'acaça
e mor tan lleu co'l vell despoderat,
e el vell mesquí fai lleó de son gat,
e pensa pauc en la mort qui el menassa.

Déu sap per què lleixa mal hom regir,
o foll o pec, e los bons calumnia;
que tal és bo com no té grant batllia,
que és fer e mal si ho pot aconseguir,
e tal humil quan és monge de Grassa
que és ergullós quan ha gran dignitat,
e tal regeix una gran ciutat,
fóra millor a porquer de Terrassa.

Qui bé volgués a Diéu, en grat, servir
e en est món passar ab alegria,
tot son voler a Diéu lleixar deuria
e no pas Diéu a son vol convertir:
car Diéus sap mils a qui es tany colp de maça
per acabar, o qui tenir plagat
per esprovar o fer sa voluntat
d'açò del sieu a que és raó que es faça.

Del Paire Sant hai ausit quan traspassa
d'aicest exill el Juí destinat
que dits: "Er fos ieu un bover estat,
que honor del món a pecats embarassa".

Aquesta costa de llegir a qui no sap bastant de català, puix hi està escrit en català antic. Si algú hi fica alguna poesia jo encantat, així podré llegir-ne més.

Te llegim Ripping, el que passa es que el meu nivell de català no em dona per fer comentaris molt professionals de les poesies

Endavant amb aquest fil que no es molt wowero però també està molt bé